La Magdalena

Declaració paratje natural

22/09/2006

 

Superfície

14, 05 ha

 

Altura màxima

111,3 metres

L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Ermitori de la Magdalena comprèn terrenys pertanyents al municipi de Castelló de la Plana i reuneix valors paisatgístics, recreatius i culturals que justifiquen la seua declaració com a tal.

El turó en la cima del qual se situa l'Ermitori de la Magdalena, aflora sobre la plana litoral de la Plana de Castelló i cal enquadrar-lo en l'àmbit dels relleus de la Serralada del Desert de les Palmes, del qual formaria els primers contraforts. L'estudi estratigràfic revela que està format per calcàries del Cretaci inferior (Cretaci Inferior\Aptiense\Gargasiense), que emergeixen entre els sediments del Quaternari que formen la Plana de Castelló. Des de la seua cima es disposa d'una àmplia panoràmica de la planura costanera i del litoral de Castelló, oferint, en dies, clars magnífiques vistes.

Vegetació

Quant a la vegetació cal indicar que bona part del turó disposa d'una coberta arbòria formada per pineda, davall el qual apareix un sotabosc format per matoll mediterrani termòfil. Es tracta d'antics bancals de cultiu disposats concèntricament al voltant de l'ermita i el castell, que han sigut recolonitzats per la vegetació silvestre, de la qual cosa dóna testimoni el fet que encara romanen alguns exemplars d'oliveres i garroferes. Al nord del turó hi ha una vessant amb orientació de solana desproveïda d'arbratge i amb escassa coberta vegetal a causa de l'abundància d'afloraments rocosos. El pi blanc (Pinus halepensis) és l'espècie dominant en la zona arborada. En la resta abunden espècies termòfiles pròpies del matoll esclerófilo sobre substrat calcari: coscoll (Quercus coccifera), margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), romer (Rosmarinus officinalis), etc. La influència antròpica en la zona és molt marcada i es traduïx en la presència, com ja s'ha mencionat, d'espècies derivades de l'agricultura tradicional i d'espècies introduïdes pel seu caràcter ornamental o per haver tingut algun possible aprofitament, com la pitera (Agave americana) o la figuera de pala (Opuntia ficus-indica), ambdós d'origen exòtic.

Fauna

Respecte a la fauna, d'entre les espècies que és possible trobar en el paratge, mereixen destacar-se les següents: entre l'herpetofauna destaca la presència de quatre espècies protegides: el renoc i la granota comuna, el fardatxo ocel•lat i la colobra bastarda. A més, trobem la tortuga europea, catalogada com a espècie vulnerable; entre les espècies d'aus es destacaria la presència de la terrerola comuna, l'arrendajo i el blader, totes elles catalogades com a protegides. Altres tres espècies d'aus presents en la zona es classifiquen com tutelades: el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Quant als mamífers es troben les següents espècies protegides: musaranya grisa, liró careto, l'eriçó europeu, la fagina, el teixó, la mostela i l'esquirol roja.

Patrimoni Arqueològic

Quant al patrimoni arqueològic cal citar l'existència en l'àmbit del paratge del jaciment de La Magdalena. En les proximitats del Paratge, en un radi inferior a 1 km., es localitzen altres cinc jaciments. El jaciment de La Magdalena se situa en la cima del monticle. Es tracta d'un perímetre murallat que corona la cima i entre el qual s'intercalen algunes torres de planta circular. En l'interior d'este perímetre afloren restes intermitents d'alineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular. S'adscriu al període del Bronze.

No obstant, les fites patrimonials més destacables existents en el Paratge i que, al seu torn, constituïxen els seus inequívocs elements d'identitat són el castell, origen de la ciutat actual, i l'Ermita de la Magdalena. Es tracta d'un lloc en què es constata l'ocupació humana des del neolític. Les restes del castell són d'origen islàmic, datant els seus orígens en els segles X u XI. Va haver de ser tributari d'El Cid, passant en el segle XII als Almoràvits, sent reconquistat en 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel Rei Jaume I en 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, fundant-se la ciutat en 1252. El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és de tàpia i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. L'Ermita de la Magdalena està excavada en la roca. En el segle XV (1455) es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a finals del mateix segle es va dur a terme l'estable. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d'ermita hostal i torre adossada. En un dels seus murs interiors trobem pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV.

L'entorn del Castell Vell i l'Ermitori de La Magdalena té una importància molt gran per als castellonencs com a espai d'ús públic amb múltiples funcions: lloc de culte, d'esplai, de gaudi paisatgístic i de coneixement del patrimoni cultural. En este sentit, cal destacar sobretot el dia de la romeria de les canyes, en el que una gran multitud es congrega en el lloc i la seua contornada.