Desert Les Palmes

Declaració paratje natural

16/10/1989

 

Superfície

3.200 ha

 

Altura màxima

729 m

El nom de desert és el terme amb què els carmelites descalços designen aquells llocs solitaris i allunyats de la població, a qui es retiren per a dedicar-se a la contemplació i oració. Ja que en la zona abundaven i encara hui abunden, els margallons (Chamaerops humillis), el parc va passar a denominar-se Desert de les Palmes.

Les terres del Desert de les Palmes han estat poblades des del neolític, encara que la seua història comença realment amb l'arribada dels pares carmelites.

El Parc Natural del Desert de les Palmes està situat en la província de Castelló i ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. 
Està enclavat en una muntanya litoral de la comarca de la Plana Alta, paral•lela a la costa, amb abundants crestes i penyals.

El clima del parc es caracteritza per ser clarament mediterrani, però la seua proximitat al mar el dota d'unes característiques climàtiques especials a causa dels vents de llevant que, carregats d'humitat, provoquen boires permetent la formació de microclimes més humits.

L'espai natural compta amb una sèrie de ruïnes i construccions de notable interès com són el castell de Miravet, castell de Montornès i el castell Vell, així com l'ermita dels Santes i de la Magdalena.

Castell de Miravet

Ubicat en el terme municipal de Cabanes i conquistat als àrabs pel Cid en el 1091. Es pensa que Miravet, atenent a la seua etimologia, va haver de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la Guerra Santa. D'este castell podem destacar el seu bon estat de conservació.

Castell Vell y ermita de la Magdalena

El rei Jaume I va conquistar estes terres en el 1233 i pocs anys després va autoritzar la concentració dels veïns en les terres del pla, data que marca el naixement d'una nova ciutat batejada com Castelló de la Plana. Cada any, i des del 1378, es commemora el naixement d'esta ciutat amb la romeria de les Canyes on la gent es trasllada des de la ciutat de la plana fins a l'ermita de la Magdalena.

Castillo de Montornés

Siti en el terme municipal de Benicàssim, va constituir un dels més importants feus àrabs de estes terres. Es tracta d'una construcció del segle X, habitada fins a finals del segle XV i testimoni de importants esdeveniments com la possible trobada entre el rei Pere I d'Aragó i l'invicte cavaller Rodrigo Díaz de Viver, el Cid, al voltant de l'any 1094.

Ermita de Les Santes

L'ermitori de Les Santes està situat en el barranc dels Santes, a uns set quilòmetres de Cabanes. El bisbe de Tortosa va ordenar els fidels de Cabanes reconstruir l'antic ermitori en ruïnes i en el 1617 es va col•locar en el nou altar la imatge de Santa Lucía i Santa Àgueda. Posteriorment el bisbe Francisco Gavaldà Guasch va donar la imatge de la Mare de Déu del Rosario que va ser proclamada patrona de la vila, coneixent-se com Ntra. Sra. del Bon Succés. Actualment l'ermita dels Santes està presidida per les tres santes mencionades.

Vegetació

Sense cap dubte, el Desert de les Palmes, representa un enclavament valuós des del punt de vista botànic, ja que alberga interessants plantes i comunitats vegetals, algunes d'elles endèmiques o molt rares. A més, per les seues característiques litològiques es dóna en ell una alternança entre zones calcàries i zones silícies que també es posa de manifest en les plantes que sobre elles es desenvolupen. 

Com a arbustos típics trobem l'arboç (Arbutus unedo), llorer bord Viburnum tinus), bruc (Erica arborea), ginebre (Juniperus oxycedrus), margalló (Chamaerops humilis), etc. La major part del territori està ocupada per diversos tipus de matoll, com són: romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), estepa blanca (Cistus albidus), estepa negra (Cistus monspeliensis), etc.

En menor superfície, el Desert està ocupat per formacions de pinedes amb espècies com el pi roig (Pinus pinaster), i el pi blanc (Pinus halepensis).

Fauna

La varietat d'ambients, permet l'existència de molt diverses comunitats faunístiques. Els amfibis estan representats pel renoc corredor, el renoc comú, el renoc llevadori la granota comuna, entre els rèptils tenim el fardatxo ocel·lat, la sargantana cuallarga, la sargantana ibèrica i el sargantana ibèric. Quant als ofidis podem citar la colobra de ferradura, colobra d'escala, colobra bastarda i la colobra llisa.

En el Parc s'han registrat més de 120 espècies d'aus, sent el grup de vertebrats més nombrós. Entre elles destaquen algunes rapaços diürnes com l'àguila perdiuera, el soliguer vulgar, el el falcó pelegrí, l'esparver, etc., i altres nocturnes com l'òbila comuna, el xot, el mussol, el mussol xic i el mussol reial.

Resulta usual veure perdius, tudons o tórtores comunes, així com un gran nombre de passeriformes distribuïts en els diferents ecosistemes del Paratge, entre els que podem observar espècies típiques de màquia i matoll com són la curruca cabecinegra, busquereta capnegra, busquereta cuallarga, baldufell comú, etc.

Un altre grup important ho formen les espècies lligades al medi forestal i als roquissars, que constituïx l'altra gran unitat de vegetació del Paratge. Entre estes trobem el xiulet reial, reietó llistat, formiguer, trencapinyes, xaruguet, la merla blava, el roquer roig, l'còlbit negre, el corb, etc.

 

Entre els mamífers cal destacar la presència de carnívors com la geneta, la fagina, la mostela i el teixó, i altres com el porc senglar, el conill, el rabosot, l'esquirol, l'eriçó i diverses espècies de rates penades.