Illes Columbretes

Declaració paratje natural

25/01/1988

 

Superfície

19 hectàrees de zona

emergida

 

Altura màxima

67 metres

El seu nom prové de la impressió dels primers navegants, grecs i llatins, que les inclouen a les seues cartes amb el nom d'Ophiusa o Colubraria, admirats per l'abundància de serps que allí van trobar. S'incendia l'illa per a acabar amb els escurçons (les últimes van ser vistes a finals del segle XIX).

Visitades únicament per pescadors, contrabandistes i pirates fins a principis del segle XIX, la colonització de l’arxipèlag es produïx a mitjan segle XIX amb la construcció del far de l'illa (1856-1860). La colonització de les illes amb l'arribada dels faroners suposa un dràstic canvi en el medi fins llavors quasi verge.

Les Columbrets es presenten com un dels xicotets espais insulars de major interès ecològic del Mediterrani. Estan formades per una sèrie d'illots i esculls situats a 30 milles de la costa de Castelló, uns 56 Km., i reunits en 4 grups, als quals els dóna nom la major de cada una de les seues illes: l'Illa Grossa, que és l'única habitada, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

Assentades sobre un fons situat a uns 80 metres de profunditat, les Columbrets representen el millor exemple de vulcanisme de la nostra terra. Destaca l'Illa Grossa, formada per diversos cràters encadenats, i el Carallot, que, amb els seus 32 metres d'altura sobre el mar, és el testimoni geològic de les restes de la ximenera central d'un volcà. La Reserva Marina que rodeja l’arxipèlag actualment té una superfície de 5.543 hi ha.

Vegetació

Les plantes aprofiten les escasses pluges per a florir i dispersar les llavors amb rapidesa. Entre març i principis de juny, depenent de la pluges, podrem gaudir d'un esclat de colors i olors en l'Illa que farà falta imaginar si la visitem durant l'estiu.

Destaquen dos endemismes: morritort marítim de Columbrets (Lobularia marítima columbretensis) i l'alfals arbori (Medicago citrina). La planta predominant és el sosa fina (Suaeda vora) que cobreix majoritàriament "l'Illa Grossa". Altres destacables són la carlota marina (Daucus gingidium), el fenoll marí (Crithmum maritimum), l'arç intricat (Lycium intrincatum) i la paternostrera (Withania frutescens).

Fauna

Està dominada per les colònies d'aus marines nidificants. La gavina d'Audouin, la baldriga cendrosa, el falcó d'Eleonor i el cormorà monyut, troben en estes illes l'únic punt de nidificació de la Comunitat Valenciana.

Entre els animals destaca, sobretot, el grup dels artròpodes amb 10 insectes endèmics. La singularitat faunística culmina amb la presència d'una espècie endèmica de sargantana.

L'interès de les illes es multiplica quan ens submergim en els seus fons marins. La complicada topografia d'eixos fons marins, plens d'esculls, bancs i baixos és el refugi natural per a moltes espècies sobre explotades per la pesca en el nostre mar. A més d'una excepcional riquesa d'espècies i varietat de comunitats bentòniques, apareixen singularitats com el coral roig i l'alga Laminària redriguezi, molt escassa en el nostre mar.